La ràbia, la culpa i la vergonya són les emocions que més costa portar a consulta, perquè a diferència de la tristesa o la por, avergonyeixen per si mateixes. Hi ha qui demana hora després d'una reacció de la qual no se sent orgullós. Hi ha qui fa anys que arrossega una culpa que no cedeix per molt que li expliquin que no era responsabilitat seva. I hi ha qui ve perquè té la sensació d'estar contenint alguna cosa tota l'estona, i tem què passaria si deixés de fer-ho.

Cap de les tres és una emoció defectuosa. Totes compleixen una funció. El problema apareix quan arriben amb una intensitat que no encaixa amb la situació, quan no se'n van, o quan s'han convertit en la manera habitual de mirar-se un mateix.

Com es manifesta

Esclatar per una cosa mínima i no reconèixer-te després. Empassar-te l'enfado durant mesos i deixar-lo anar de cop amb qui menys s'ho mereix. Sentir-te culpable per descansar, per dir que no, per estar bé quan altres no ho estan. Repassar una conversa de fa dies buscant en quin moment vas quedar malament. Evitar situacions senceres per no exposar-te a sentir vergonya. Enfadar-te amb tu per haver-te enfadat. O anar per la vida amb la sensació de ser massa: massa intens, massa sensible, massa per als altres.

Què hi ha al darrere

La ràbia sol ser un senyal que alguna cosa està sent envaïda: un límit, un espai, un tracte que no acceptes. Quan s'expressa a temps funciona com a informació útil. Quan no hi ha permís per sentir-la, s'acumula i surt malament — de manera desproporcionada, amb la persona equivocada, o cap endins en forma de tensió, insomni i símptomes físics.

La culpa serveix per reparar allò que hem fet malament. Però hi ha una culpa diferent, que no repara res: la de qui va créixer sentint-se responsable del benestar emocional dels altres i continua sentint-se responsable de tothom. Aquesta no es resol demanant perdó, perquè no hi ha res a perdonar.

La vergonya és la més silenciosa. No diu "he fet alguna cosa malament", diu "sóc alguna cosa dolenta". Per això empeny a amagar-se, i per això qui la porta a sobre sol consultar per una altra cosa abans de poder anomenar-la.

Com ho treballem a Espai Equilibri

L'objectiu no és que sentis menys. És que puguis sentir sense que t'arrossegui.

Treballem amb eines concretes de regulació, perquè hi hagi un marge entre el que sents i el que en fas. I mirem què alimenta aquesta intensitat: quines situacions la disparen, a què s'assemblen, d'on ve el permís que no et dónes. Quan hi ha experiències antigues sostenint-la, fem servir també EMDR.

Res d'això passa per convertir-te en algú més fred. Les emocions intenses solen anar amb gent que sent molt, i això no és el problema.

Demanar hora

A Sant Cugat del Vallès o per videotrucada, de dilluns a divendres, matí i tarda.

Escriu-nos o truca'ns i en parlem.

Espai Equilibri — Carrer Francesc Moragas 25, Sant Cugat del Vallès · 604 84 98 44 · info@espaiequilibri.com

Teràpia per a la gestió de les emocions intenses